dilluns, 6 d’abril de 2015

Formació Professional

La formació professional ha de ser concebuda com una seqüència contínua al llarg de tot el cicle vital. Cal destacar que d'aquí a  la formació professional queden incloses la formació professional de base, la formació professional específica i la formació professional contínua.

Tant la formació professional de base com la formació professional específica s'inclouen dins del sistema educatiu:
  • Entenem per  formació professional de base el conjunt d'habilitats i coneixements tècnics i científics bàsics que reben tots els alumnes a l'ESO i el batxillerat a través de les matèries optatives cursades.  
  • En canvi la formació professional específica és el conjunt d'habilitats i coneixements professionalitzadors relatius a una professió i que s'adquireixen en els cicles formatius de grau mitjà i superior així com a la universitat.  
  • La  formació professional contínua inclou aquelles accions de formació no reglada adreçades a les persones que ja exerceixen una activitat en el món laboral.
El continu de la formació professional





Des de l'administració s'ha emprès una acció global de reforma de la formació professional, amb la qual pretén donar-li la importància i el prestigi que es mereix i que l'equilibri del sistema educatiu i laboral requereixen.  
Aquesta reforma està en la línia de les polítiques de desenvolupament i millora de l'estructura productiva, de les polítiques actives de treball com a instrument d'inserció i progressió professional, de les polítiques de desenvolupament regional i local i del nou escenari europeu en el qual la transparència de les qualificacions es converteix en factor primordial perquè els treballadors exerceixin el dret a la lliure circulació.

El punt clau d'aquesta reforma consisteix en establir el sistema de correspondències i convalidacions entre la formació professional reglada, la no reglada i l'experiència laboral. Aquest és un primer pas dins de l'estat espanyol per aconseguir l'establiment de correspondències dins de la Unió Europea (UE).  

Els cinc nivells de qualificació professional proposats per la UE i fixats per tal de procedir a l'homologació de competències professionals amb vista a la lliure circulació de treballadors entre els països membres són:

Nivell 1: Es refereix a aquelles ocupacions i oficis de caràcter manual on es realitzen tasques relativament senzilles que requereixen només formació ocupacional. S'exigeix una formació mínima, eminentment pràctica. Els programes de qualificació professional inicial estarien dins d'aquesta categoria.

Nivell 2: Comprèn tasques de manipulació d'eines i aplicació de tècniques que exigeixen nivells relativament modestos d'habilitat, com ara l'auxiliar en mecànica de l'automòbil, l'auxiliar d'oficina, l'auxiliar sanitari, etc.La formació associada a aquest nivell equival als cicles formatius de grau mitjà de la LOGSE o la LOE, o la formació professional de primer grau (FP1). Al final de la formació s'obté un títol de tècnic/a auxiliar o equivalent.

Nivell 3: Comprèn tasques relacionades amb activitats tècniques que poden realitzar autònomament. Poden comportar responsabilitats de programació i coordinació. La formació requerida equival als cicles formatius de grau superior o a la formació professional de segon grau (FP2). En acabar la formació s'obté un títol de tècnic/a especialista (TE), com per exemple el de TE  en hortofructicultura, TE en automoció, etc.

Nivell 4: Comprèn responsabilitats de concepció, direcció i gestió. Es requereix el domini de certs fonaments científics. Equival als estudis universitaris de primer cicle o diplomatures i enginyeries tècniques, com ara biblioteconomia, relacions laborals, enginyeria tècnica, etc.

Nivell 5: Permet l'exercici autònom d'activitats professionals d'alt nivell. Implica el domini de coneixements científics i tècnics.La formació requerida equival a estudis universitaris de segon cicle (llicenciatura, enginyeria, arquitectura). També s'inclouen en aquest nivell els estudis de postgrau, els màsters i els doctorats


És precisament la possibilitat d'accés als nous cicles formatius de les persones sense titulació, tot i l'obligació d'haver de complir els requisits establerts, un dels arguments que permet parlar de la formació professional com d'una seqüència contínua: en l'ensenyament secundària obligatòria, al batxillerat, en els cicles formatius de grau mitjà i superior, a la universitat i en totes les accions de formació no reglada. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada