Bones Festes

Benvolguts i bones festes!

Aprofitem el final del trimestre per desitjar-vos molt bon Nadal i també per oferir-vos un petit recull del que ens va parlar a l'últim FEAC en Carles Ventura.

     "La educación no es preparación para la vida, la educación es la vida en sí misma." John Dewey. 

Els millors pares del món no són perfectes, ens deia Carles Ventura en el passat FEAC. 

Amb l'objectiu de valorar tot allò que et converteix en un gran pare/mare, ens donava eines per ajudar a construir l'autoestima dels teus fills, a partir de millorar la teva pròpia.

Us deixem una carta per a llegir amb tranquil·litat que de ben segur us farà reflexionar:

Tots els meus nens ja han marxat. No ho dic amb tristor. Estic molt satisfeta amb el que tinc avui: tres quasi-adults, dos més alts que jo, i un que s’hi acosta ràpidament. Tres persones que llegeixen els mateixos llibres que jo i que han après a no témer estar en desacord amb mi; que de vegades expliquen acudits passats de voltes; que necessiten fulles d’afaitar, sabó de dutxa i privacitat; que volen mantenir les seves portes tancades més del que m’agradaria. I que, miraculosament, van al bany, es corden les jaquetes i porten el menjar del plat a la boca per ells mateixos. Igual que l’aneguet de goma de la banyera, els nadons que porten dins només es poden intuir en la boira del record.

Per a mi ja s’ha acabat tot allò que vaig estudiar a fons en els llibres. Eduard Estivill,

Carlos González, Adele Faber. Sobre com dormir tota la nit, què menjar, com parlar

amb els fills... Molt fets servir, però tots obsolets. Aquests llibres, i les altres mares al

parc, i els parents ben intencionats em van ensenyar que realment no em podien

ensenyar gaire.

Criar fills sembla ser, al principi, un examen veritat-fals; després un de múltiples

respostes i, finalment, te n’adones que és una redacció sense fi. Ningú no en sap res. Un nen respon bé al reforç positiu, un altre només es pot manegar amb veu severa. Un nenva sense bolquers als 3 anys, la seva germana als 2. Per a llegir amb tranquil·litat...

Tots els meus nens ja han marxat. No ho dic amb tristor. Estic molt satisfeta amb el que tinc avui: tres quasi-adults, dos més alts que jo, i un que s’hi acosta ràpidament. Tres persones que llegeixen els mateixos llibres que jo i que han après a no témer estar en desacord amb mi; que de vegades expliquen acudits passats de voltes; que necessiten

fulles d’afaitar, sabó de dutxa i privacitat; que volen mantenir les seves portes tancades més del que m’agradaria. I que, miraculosament, van al bany, es corden les jaquetes i porten el menjar del plat a la boca per ells mateixos. Igual que l’aneguet de goma de la banyera, els nadons que porten dins només es poden intuir en la boira del record.

Per a mi ja s’ha acabat tot allò que vaig estudiar a fons en els llibres. Eduard Estivill,

Carlos González, Adele Faber. Sobre com dormir tota la nit, què menjar, com parlar

amb els fills... Molt fets servir, però tots obsolets. Aquests llibres, i les altres mares al

parc, i els parents ben intencionats em van ensenyar que realment no em podien

ensenyar gaire.

Criar fills sembla ser, al principi, un examen veritat-fals; després un de múltiples

respostes i, finalment, te n’adones que és una redacció sense fi. Ningú no en sap res. Un nen respon bé al reforç positiu, un altre només es pot manegar amb veu severa. Un nen va sense bolquers als 3 anys, la seva germana als 2.

Quan va néixer el meu primer fill, em deien de posar el nen a dormir de panxa avall

perquè no s’ofegués si regurgitava. Quan va arribar el darrer, les investigacions sobre la mort sobtada indicaven que calia posar-los de panxa amunt. Per a una nova mare,

aquesta certesa canviant és aterradora.

Al final has d’aprendre a creure en tu mateixa. I la investigació acabarà confirmant-ho.

Recordo fa 16 anys llegir llibres sobre desenvolupament infantil buscant algun annex

sobre nens de 18 mesos que no caminaven. Passava alguna cosa amb les seves cames grassones? Algun problema amb el seu cervellet? El creixement anava malament?

M’estava tornant boja? L’any passat va anar a Estats Units. L’any que ve anirà a la Universitat. Parla perfectament. I també camina perfectament.

Cada fase del creixement dels nens ens fa més humils. Vaig cometre moltes errades.

Han estat incloses al museu anomenat “Recordes quan la Mare...?”: Les explosions de

caràcter, les rabietes, les paraulotes, meves, no seves. Els cops que van caure del llit.

Les vegades que vaig arribar tard a recollir-los a l’escola bressol. Els malsons a la nit.

Les horribles colònies. El dia que la petita va tornar de classe amb un 9,8 a Geografia i livaig dir “On has fallat?” (m’ha demanat que ho inclogui)... En què estava pensant?

Però l’equivocació més grossa que vaig fer, la vaig fer mentre feia tot això: no vaig viureprou aquells moments. I ho veig clar ara que els moments han passat, capturats nomésen fotografies. Hi ha una foto dels tres, asseguts a la platja un dia d’estiu quan tenien 7,5, i 1. I desitjaria recordar què varem menjar, de què varem parlar, quina veu tenien, i lacara que feien a l’adormir-se aquella nit.

Desitjaria no haver tingut tanta pressa per fer el que tocava a continuació: sopar,

banyar, llegir conte, dormir. Desitjaria haver apreciat més el què feia i una mica menys

el tenir-ho fet.

Encara avui no sé del tot què va funcionar i què no; què va ser gràcies a mi i què va ser, senzillament, la vida. Quan eren molt petits, suposo que vaig pensar alguna vegada que de grans serien com serien gràcies a allò que jo vaig fer. Ara sospito que senzillament van convertir-se en ells mateixos, perquè van demanar-me de mil maneres que els deixés fer, que els deixés ser.

Els llibres deien que estigués tranquil·la i jo sovint estava tensa, i de vegades

sobrepassada. I mira com ha anat tot. M’enfadava amb les tres persones que més

m’agraden del món, que més han fet per mostrar-me la meva humanitat. I això els

llibres no m’ho van dir mai. Estava determinada a aprendre dels experts, però em va

costar una mica entendre qui eren els experts de debò.

Text original d’Anna Quindlen, premi Pulitzer

Traducció i adaptació lliure de Carles Ventura, Coach de Joves i Famílies

Més informació a www.carlesventura.com

Benvinguts

Benvinguts de nou!

Ens fa molta il·lusió tornar a reobrir aquest blog amb tots vosaltres.

L'objectiu és compartir tots aquells articles, informació o d'altres medis que ens puguin semblar interessants i tinguin a veure amb la nostra línia de treball.

Per començar, li donem el protagonisme a l'educació emocional. Quelcom que creiem que és indispensable i posem en pràctica en les nostres aules. Treballar l'educació emocional no és només allò que poguem fer nosaltres des de les classes, sinó que la podem posar en pràctica també en actes del dia a dia.

Us presentem un article que pot servir d'ajuda per tal d'entendre una mica més com els nens experimenten, senten i interioritzen les emocions. Les experiències que van visquent prenen molta importància ja que aquestes van formant la seva personalitat i com a conseqüència, també la seva autoestima.

Com diu Eduard Punset, no es tracta d'impartir valors o emocions, sinó d'una tasca prèvia que consisteix en explorar als nens la seva naturalesa per expressar les seves emocions bàsiques i universals, per tal que després puguin aprendre a gestionar-les. 

Gràcies
i fins aviat!!!

Gabinet psicopedagògic
Andrea Armengol
Cristina Salagray
Patrícia Torondel

Com fomentar l'autoestima en els nens

Ens despedim!

Bon dia a tothom!

Ja estem a punt d'acabar el trimestre i són els últims dies d'escola. Com us hem comentat a entrades anteriors, acabeu l'etapa de l'ESO i la llicenciatura de Psicopedagogia de la practicant que ha ajudat a realitzar aquest programa de l'orientació acadèmica i professional.

Per aquest motiu, tot el Gabinet Psicopedagògic us desitja a tots molta força els últims dies de curs, continueu amb aquesta passió per la vida i molta il·lusió per descobrir tot el que vindrà.

Canfiem en les vostres decisions i esperem rebre de vosaltres bones notícies!!

Atentament,
Patrícia, Andrea, Cristina i Marta

Més informació PFI

Bon dia a tothom,

Com ja sabeu, ahir es va començar el període de preinscripció als Programes de Formació i Inserció (PFI) fins al 29 de maig. Des del Mas Carandell de Reus ens han enviat informació sobre l'oferta formativa del seu centre i també de la resta de Catalunya



Per fer la inscripció si sou menors, cal que aneu amb un representant com el pare, la mare i/o tutor legal. L'horari del Mas Carandell és de 9h a 11h i de 11:30h a 13:30h a l'aulari, on us atendran l'equip de tutors dels pfi directament.

Us deixem el full d'inscripció:




Ja queda poc per acabar el curs nois i noies, aprofiteu aquest mes per gaudir dels companys, professors i tothom qui us ha acompanyat tots aquests anys al centre.

Ànims!

ÚLTIM DIA!

Bona nit!

Recordem que demà, dia 19 de maig, és l'últim dia per fer la preinscripció per a fer Batxillerat o Cicle Formatiu de Grau Mitjà el curs vinent.

En entrades anteriors teniu informació sobre el procés i també els formularis per omplir.

Més informació

Ja heu fet la preinscipció?



Us facilitem més dades:

Per als que aneu a Batxillerat:

El formulari de sol·licitud i la documentació s'han de presentar, preferentment, al centre demanat en primer lloc; també es pot presentar a l’oficina municipal d’escolarització del municipi on està ubicat el centre demanat en primer lloc i, si no n’hi ha, a l’ajuntament corresponent, i als serveis territorials o les oficines territorials del Departament d'Ensenyament.

Enllaç del pdf a remplir:
http://web.gencat.cat/web/shared/OVT/Departaments/ENS/Documents/2015/batxillerat.pdf


Per als que penseu fer Cicle Formatiu de Grau Mitjà:

Només es pot presentar una sol·licitud de preinscripció per persona per cicles formatius de grau mitjà i una per cicles formatius de grau superior, on s’hi poden indicar peticions d’admissió en diversos centres, cicles i torns sempre ordenades per ordre de preferència. La presentació de més d’una sol·licitud per tipus d’ensenyament comporta la invalidació dels drets de prioritat que puguin correspondre.

Enllaç amb el formulari a remplir:
http://web.gencat.cat/web/shared/OVT/Departaments/ENS/Documents/2015/grau-mitja-FP_cat.pdf


Per als que penseu fer un Programa de Formació i Inserció encara teniu temps, ja que comença del dia 19 de maig al 29 de maig.

Això ja s'acaba!

Bona nit a tothom,

Ha passat el curs molt ràpid i ja estem arribant als últims mesos del curs. Aquest any, igual que és especial per als alumnes de 4t d’ESO, que finalitzen una etapa molt important de la seva vida, també ho és per a mi, ja que també finalitzo la llicenciatura en Psicopedagogia.

Poder compartir aquest projecte d’orientació acadèmica i professional amb vosaltres ha estat un plaer personal. Com sabreu, sóc ex-alumna del centre i ja fa 12 anys que vaig passar pel mateix que els actuals alumnes de 4t d’ESO.

La meu objectiu amb aquest projecte al centre era poder apropar una experiència personal. En aquests moments que hem d’escollir entre nous camins d’especialització, hem d’aprendre a veure més enllà de l’entorn proper. La tendència de tots els països és la globalització del treball i els flux migratori afecta a tothom. Hem de pensar en què ens agrada realment fer i si és el que desitgem, s’ha de lluitar fins al final i donar-ho tot de nosaltres.

El món laboral és molt gran, molt exigent i es necessita una bona preparació professional. Per això, intenteu obrir les vostres ments, amplieu els vostres coneixements i sobretot les llengües. No sabeu bé, quin plaer és poder viatjar per més de mig món quan tens coneixements de català, castellà, anglès, francès, amb nocions més bàsiques d’italià i portuguès i, a més, amb intencions d’aprendre més endavant l’alemany. No sabeu on anireu a parar el dia de demà, creieu-me.

Si ets creatiu, explota les teves idees! Avui en dia com bé ens han ensenyat els wowers, hi han mitjans per poder realitzar els nostres somnis en un nou negoci emprenedor.

Cada elecció a la vostra vida és una porta que es tanca, però moltes que s’obren. Aprofiteu les oportunitats que se us ofereixen, poseu il·lusió a tot el que feu i l’endemà ja rebreu els fruits del que ara esteu sembrant.

Agraeixo la vostra col·laboració durant aquest preciós any, especialment al Departament Psicopedagògic que m'han ajudat a recobrar la il·lusió amb la professionalitat que tenen les tres integrants; els professionals que han col·laborat amb tant agraïment i voluntat escoltant pacients; els alumnes, que ens agrada veure-us créixer com a persones; a direcció per la oportunitat de poder tornar al centre de la infància i compartir aquest projecte personal amb vosaltres.